El decret del darrer viatge

A la Clàudia


Els uns sostenen que la causa va ser la recurrència de pandèmies d’origen animal. Altres diuen que va ser perquè finalment algú va poder demostrar la veracitat dels chemtrails. Altres, encara, afirmen que la preocupació sobre el canvi climàtic va quallar de debò quan els huracans van començar a assotar el nord d’Amèrica, el centre d’Àsia i Europa. Finalment, uns quants argumenten que va ser la darrera conspiració del grup Bilderberg per fer-se amb el control totalitari del planeta.

En qualsevol cas, l’Organització de les Nacions Unides va dictar el Decret del Darrer Viatge: a partir de l’1 de gener del 2030, a les 00h, tots els viatges intercontinentals del planeta quedaven definitivament abolits. Abans d’aquesta data, la població mundial gaudiria de l’oportunitat d’un darrer viatge, irreversible, per desplaçar-se d’una vegada per sempre al lloc del món on volgués acabar els seus dies.

En Jordi no va dubtar ni un moment. La vida li donava una segona oportunitat. Quan ella va marxar, li va pregar insistentment que se n’anés amb ell, però ell va al·legar el compromís amb la terra, la família i el remat, i va demorar indefinidament la partida. Aquesta vegada, però, va encomanar la masia a les seves filles, es va acomiadar breument de tothom, va preparar una maleta lleugera i va agafar el primer vol del Prat a Bogotá. D’allà, va enllaçar amb Medellín, i va agafar un taxi fins al barri de Santa Helena. Va localitzar la casa i, amb el cor palpitant, va picar a la porta:


—Natalia?
Lo siento, mi amor. Natalia Patricia se fue. Tomó el último viaje a Barcelona.

Barcelona, abril 2020

Mihail P. Stromnohoff

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *