Està plovent i penso en tu / Vol a vela sobre Montserrat

Està plovent i penso en tu

I, de forma subtil, comença,
cau una gota rere d’una altra,
omplint d’una màgica esperança
el buit cubell fora la finestra.

Ritme que una veu ha recordat,
susurrant llurs noms imperceptiblement.
Dues ànimes ha concordat,
durant un bell instant, energèticament.

Sumides en un somni plegades
en el Londres de Turner caminen,
a la vora el Tàmesi m’agrades,
on els teus ulls amb el riu combinen.

Parem a una casa de te,
contemplem durant la fosca tarda,
com la tempesta un vidre reté,
com el millor de tot aguarda.

Feliç de recordar-te desperto,
sentim que ens llegim el pensament,
agafant la teva mà em transporto,
abraçant per sempre aquest moment.

Passats per aigua, moments vitals,
hem seguit sense buscar aixopluc,
enfrontant vents, esquivant bassals,
no abandonem tot i ser feixuc.

Vol a vela sobre Montserrat

Montserrat veurem si alcem la vista
ales blanques corren per la pista,
el remolcador tira del fil,
el veler s’enlaira tot gràcil.

Montserrat en silenci arriba,
l’atmosfera poc a poc escales,
se sent el vent al voltant les ales,
amb l’altura la vida s’alaba.

Montserrat sobrevolem prudents
sense motor busquem corrents
palanca avall, més velocitat,
tirant amunt, al seient encastat.

Montserrat enrere hem deixat,
seguint el vol del savi ocell.
Suau, toca terra l’aparell,
sans i estalvis del cel hem baixat.

Kili, hijo de Dis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *