Fils de plata / Absència

Fils de plata

Eix el sol de matinada
i dibuixa fils de plata
al teu dors d’escata i blau
ebri de calma i pau.

Les ones baten amb força
remullen la sorra fosca
i esquincen el quiet matí
amb el seu rítmic brogir.

L’aigua m’amara els peus
descalços i morens
d’espurnes transparents
que reblen de llum la pell.

Només tinc un sol desig:
Desfer-me al teu bell mig
que m’acompanyin les ones
i que et dissolguis en mi…

Absència

Davalla la pluja
damunt la finestra
I un remor suau
de gotes humides i fredes
trenca el meu refugi de silenci.

T’escric
des del meu racó
de solitud, amb el cor encongit
I les mans pesaroses per la calma tensa
que m’acompanya tothora.

Record
des del meu racó
els moments màgics que compartírem
els jocs d’amor i de carícies
que avui colpegen punyents
la memòria…

La teva sobtada absència
m’embolcalla en un sentiment
d’espera i desesper alhora
i no tinc sinó paraules buides
per omplir les llargues hores
excloses de la teva presència…

Marina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *