La misteriosa èpsilon

Oi tant si recordo aquell dia. Feia temps que no se’n veien, d’estrangers, i els més petits vam córrer a envoltar el misteriós viatger encuriosits. Ens hauries d’haver vist, sorpresos com una o, mirant aquell cos deformat estrambòticament. Que qui era? Era una èpsilon procedent de la Grècia antiga, no n’havíem vist mai cap.

Responent a un interrogant sense embuts, la forastera ens va dir que s’oferia feina ben a la vora, ella s’hi dirigia i ens va encoratjar a seguir-la. Aquest tipus d’ofertes, ja ho saps, desperten un interès desigual entre els distints caràcters: alguns, com les vocals, sempre tenen feina, ja que s’utilitzen fins i tot per escriure bajanades, en canvi lletres com les ics ho tenen molt difícil per prosperar, costa trobar un xilòfon o una mica de xerrameca. El cas és que, t’ho creguis o no, aquella èpsilon va animar a acompanyar-la a tot un seguit de lletres amb poca
sortida professional com ics, is gregues, zetes, tes, cus, enes… Fins i tot buscava lletres gregues antigues com fis majestuoses. Com pots imaginar, no en va trobar pas aquí, contrada distant tan de Grècia com de l’antiguitat. Per si tot plegat no fos prou anormal, l’èpsilon va convèncer a tots els il·lustres punts volats de la comarca de participar en l’estrany projecte. Vam estar setmanes sense veure una sola ela geminada, privats de conceptes com l’excel·lència.

Poc després d’aquesta visita van començar a aturar-se al poble personatges estrafolaris: lletres gregues, majúscules prepotents que responien al nom de matrius, parèntesis i claus exòtiques… Sovint apareixien ics envoltades en capes que els donaven un aire misteriós, la seva identitat romania freqüentment en incògnita.

Això sí, cap visita va ser més impactant que la dels gegants. Que exagero, dius! En absolut, t’asseguro que eren gegants fets i drets: es feien anomenar integral, sumatori, productori… Eren prou immensos per a tenir significat propi i donaven aixopluc a lletres com tu i com jo.

Un dia vam veure una expressió sencera, amb la seva igualtat i tot. Això sí que era elegància: tothom col·locat al seu lloc, amb un significat ple i en harmonia amb el dels companys. Era evident que junts componien veritat. Tu que treballes a la premsa pots apreciar com ningú que aquesta raresa és ni més ni menys que extraordinària.

Ben aviat vam descobrir la causa d’aquests fenòmens: s’estava escrivint un llibre de matemàtiques! Tothom, fins i tot els punts i a part, més amics dels finals que dels inicis, volia treballar-hi. Tots els qui ho van aconseguir en parlaven meravelles d’aquella feina, cada dia formaven part de sentències d’aire transcendent, coneixen símbols exòtics i adquirien significats en els quals mai havien somiat.

Després d’aquella experiència, uns quants sonats van decidir que ja no volien treballar en cap llibre que no fos de matemàtiques. Algunes es es van negar fins i tot a formar part de la paraula matemàtiques! Argumentaven que ja no volien significar res més que l’elegant nombre d’Euler, quina idea més irracional. Alguns sonats van marxar a la recerca de més matemàtiques mentre que els altres es van resignar a treballar per la premsa com s’ha fet sempre en aquest poble.

No ha tornat a passar mai res semblant al que va suposar aquest llibre. T’haig de confessar que, ara que ja sóc una majúscula respectable, dels meus dies de minúscula entusiasta guardo el desig de formar part algun dia d’una d’aquestes expressions permanents i verdaderes que apareixen als escrits matemàtics.

I et dic a tu, que encara hi ets a temps, si mai t’ofereixen una oportunitat semblant, accepta-la! La veritat se’ns escapa i la permanència és tresor en aquests dies de provisionalitat normativa. Gaudeix de l’exactitud, admira la seva infreqüència i constata la seva absència quan componguis la premsa del diumenge. Pensa en ena dimensions i no en tres, allunya’t de la realitat i mira-la des d’aquesta nova perspectiva, generalitza. Si mai pots, ajuda a omplir les matemàtiques de lletres i símbols i potser algun dia notaràs un pessigolleig dins teu que et dirà que sí, que nosaltres també estem fetes per les matemàtiques.

arkudah

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *