L’apoteosi del sol

Digna sigui la teva aparició
Que amb la teva càlida resplendor
alliberes la tristor d’aquest món.
Optimisme, confiança desprens,
calma i escalfor transmets.

Resguardada en els teus braços candents
M’enriqueixo de les teves virtuts.
Ets tu qui em donava forces
Per enfrontar aquesta vida d’inquietuds.

Tanta admiració i enaltiment
Tanta alabança i grandiloqüència
Han arribat a infestar la teva ment
Onades d’ira, orgull i prepotència.
Minúscula, fràgil i miserable
em sento ara davant els teus raigs aterridors.
Colpejada, desconcertada, on és la teva
agradable escalfor?

Pluges desordenades i llargues sequeres,
Dies d’hivern a la tardor.
Aus emigrades a llunyanes praderes,
Tot causat per ràbia, causat per rebel·lió.

Per què tanta admiració a la teva vida
Si ara els teus braços em trenquen l’anima i crida.
Per què la meva addicció a aquest gran dolor?
Ara és hora de mirar a la Lluna
I la vida amb un altre color.

-la inefabilitat –

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *